Avui dia es parla més que mai del “dret a la ciutat” i sentim invocar constantment el nom d’Henri Lefebvre com a inspirador d’algunes de les grans iniciatives urbanístiques i municipals actuals. Quasi sempre, aquest concepte s’entén com el dret a les prestacions bàsiques en matèria de benestar: habitatge, confort, qualitat ambiental, serveis, ús de l’espai públic, participació. Ara bé, aquest “dret a la ciutat” que ara forma part de tants discursos oficials, era del que parlava Lefebvre? No, el dret a la ciutat que reclamava Lefebvre era i és això i molt més. Ell feia referència a una espècie de superdret que no es pot encotillar ni resumir en proclamacions, normes o lleis destinades a maquillar un capitalisme “sensible a allò social”.
L’objectiu d’aquest curs és recordar que Henri Lefebvre era partidari del marxisme i que la seva visió era la conseqüència d’aplicar aquesta doctrina a la crítica de la realitat urbana que va viure i, encara més, la que vivim nosaltres. Volem reivindicar l’actualitat de Lefebvre, però no el que li han usurpat molts dels seus elogiadors actuals, sinó el que va denunciar, des de les idees i des de la militància política, com el fet que les ciutats són objecte de la depredació i la cobdícia d’una minoria de propietaris.
Més informació i inscripcions aquí.
