En primer lloc, voldria agrair la presència de tot el públic assistent al meravellós acte de retrobament, del passat dia 13 d’abril de 2023, en el qual vàrem presentar públicament la nova Fundació Neus Català al Centre Artesà Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona. És reconfortant veure la resposta de tots els que vau fer l’esforç de venir des d’indrets, en alguns casos, força llunyans, per a poder assistir a l’acte i veure com, els que no vau poder, ens vau transmetre el vostre suport i agraïment per la nova iniciativa, des de la distància.
La data escollida per a l’acte tenia la intenció de commemorar el quart aniversari de la mort de la Neus i recordar-la, una vegada més, en el dia en què ens va deixar; i així, mirar d’encarar el futur del seu llegat i memòria, sense la seva valuosa presència. Precisament, feia 4 anys que, una servidora -a la mateixa tarda del dia 13 i a la mateixa hora que la Neus tancava els ulls per sempre-, em trobava fent una conferència sobre la seva vida de lluita i memòria a la ciutat de Llemotges (Limoges, França). Hi era convidada per l’Ateneo Republicano del Limousin i per la seva, aleshores, presidenta, Amada Rousseaud (filla del militant del POUM, Miquel Pedrola) i per Tiphaine Catalan, doctora en història i especialista en l’exili republicà espanyol i la Resistència a la regió del Limousin, qui van assistir a l’acte del passat dijous també i l’última forma part del nou consell assessor de la Fundació.
La veritat és que aquesta casualitat de trobar-me, en un moment tan important, tan lluny d’ella, però, sabent que moria en pau, acompanyada de les persones més estimades al seu voltant, em va fer sentir, de seguida, molt reconfortada; ja que, a més a més, en el mateix moment de morir, ja s’estava complint allò per què la Neus realment patia: «L’única mort que em preocupa és la de la memòria»
Podeu llegir l’article sencer de l’Elisenda Belenguer, biògrafa i amiga de la Neus Català, publicat a la Realitat aquí.