BELENGUER MERCADÉ, Elisenda.
La nostra vila d’Esplugues: entorn i referent del nou llibre Neus Català, memòria i lluita que narra la trajectòria vital de la catalana de l’any 2006.
A: Crònica de la vida d’Esplugues, març-abril 2007, núm. 648, p. 32-34.
Article
En els darrers temps s’està fent un gran esforç en la tasca de recuperació de la memòria històrica del passat més recent. Un passat que ha marcat profundament l’evolució del nostre país i que parteix dels terribles aconteixements del cop d’estat feixista del 36 contra la II República, amb la conseqüent guerra civil i l’establiment de la dictadura franquista. Un passat del que ens queda molt per a conèixer i saber doncs la posterior etapa de transició democràtica va ser totalment incomplerta malgrat els esforços que es feren des de diferents sectors de la societat. Ara, és el moment, encara que massa tard, que els historiadors tenim un suport més fort a nivell institucional i civil per tal d’intentar escriure una història més aproximada i justa d’allò que va passar. Per aquesta raó és important centrar-nos en la història dels vençuts, en la de les classes populars i treballadores i en especial, en la protagonitzada per les dones. És justament una de les prioritats de la Fundació Pere Ardiaca la de recollir, analitzar i explicar aquesta història i la de persones que s’han trobat sovint discriminades i silenciades. Per això, fa una mica més d’un any, des de l’àrea d’història de la Fundació es va decidir impulsar un possible treball biogràfic sobre la Neus Català, membre fundadora i sòcia d’honor i una de les més velles i estimades camarades comunistes. La Neus en aquells moments ja era una persona força coneguda i aquell mateix any 2005 li donaven la Creu de St. Jordi, un dels més alts reconeixements del Govern de Catalunya. La seva trajectòria com a lluitadora antifeixista es coneixia desde feia temps especialment per la seva horrorosa experiència als camps d’extermini nazis i gràcies a la tasca de recuperació d’aquesta memòria feta per l’Amical de deportats i deportades, l’Amical de Mathaussen i altres camps, iniciada ja en els darrers temps de l’etapa franquista. Sense oblidar la important feina amb el llibre Els Catalans als camps nazis de l’escriptora i periodista Montserrat Roig a qui la Neus reconeix com la mare dels deportats. La mateixa Neus ja havia donat el seu testimoni l’any 1984 en el seu llibre De la Resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, on explica la seva experiència durant la Resistència i la deportació i on dona veu a moltíssimes dones i a alguns homes que parlen del paper de les dones espanyoles com a resistents i combatents antifeixistes i com a deportades durant la Segona Guerra Mundial. Nosaltres, a partir d’aquests treballs i d’altra documentació sobre el tema, hem volgut recollir el seu testimoni oral per saber com explica i interpreta el que ha viscut, com ella entén i què pensa del moment històric actual i com creu que s’ha d’afrontar el futur i com ho han de fer les noves generacions. Hem trobat a més imprescindible tractar amb ella tots aquells aspectes que sovint són considerats poc rellevants de la vida quotidiana ja que creïem que són de vital importància per a entendre millor la seva intensa experiència i activisme polític. Per aquesta raó la nostra feina ha consistit en passar-hi llargues estones per anar-la coneixent poc a poc, intentant compartir allò que avui en dia la té enfeinada i alhora preocupada. El dia que començàvem la feina i que jo personalment la vaig conèixer va ser el dia de l’acte-homenatge a Premià de Dalt on fou convidada per les autoritats del poble en reconeixement per la seva tasca duta a terme durants els darrers anys de la guerra civil com a cap sanitària de la colònia de Can Tries de Bes “Les Acàcies” de criatures refugiades procedents del nord i centre d’Espanya. A partir d’aleshores, el que més recordo van ser les anades i vingudes a Rubí, la residència habitual de la Neus a Catalunya, que de manera natural van anar deixant de ser estrictament professionals.
Tota la feina s’ha fet a base d’entrevistes realitzades en profunditat i a través de tota la informació recollida de les seves xerrades i conferències per diferents indrets de Catalunya durant el darrer any. El més difícil ha estat l’anar recomposant de mica en mica el trencaclosques de la gran quantitat d’històries dintre d’altres històries que la Neus ha viscut i n’és testimoni. Vàrem voler conèixer més la seva realitat i la vam visitar a la seva residència francesa a Sarcelles, un poble dels voltants de París on hi passa temporades prop dels seus fills. Alhora també vem voler passar uns dies de les vacances d’estiu als Guiamets, per a entendre el seu origen i les seves arrels. Suposo que la bona predisposició de que he gaudit per part d’ella i la transparència i proximitat originada és el resultat d’un esforç mútuu d’entesa i respecte però sobretot rau en el compromís de la Neus en voler remarcar i homenatjar d’una manera reiterada, des de la seva pròpia experiència, a les dones i homes que van fer front al feixisme i de manera especial a les seves companyes mortes als maleïts camps de la mort. Unes raons que com ja sabreu l’han portada recentment a acceptar i rebre premis força importants i que ella considera tot un reconeixement col·lectiu, com són la ja citada Creu de St. Jordi de la Generalitat de Catalunya, el passat 30 de novembre de 2005 i el premi organitzat pel diari El Periodico i per Televisió de Catalunya de “Català de l’any 2006” del passat 2 de febrer d’aquest any, fet per votació popular. Uns motius que a més ella mateixa va deixar força clars el passat mes de juny en el discurs de presentació de la nova associació l’Amical de Ravensbrück, de la que n’és la presidenta i a través de la qual vol traspassar la seva feina a les noves generacions: “Tot el que faig parteix del jurament que ens férem, en el moment de l’alliberament dels camps de la mort, totes les deportades i deportats, que mentre visquéssim, explicaríem tot el que havíem vist i sofert. Les raons són les mateixes que em van portar a defensar la República, a fer la Resistència a França i a lluitar contra el feixisme: el meu amor per la pau, la llibertat, la tolerància i la justícia social”. I efectivament, el recorregut vital de la Neus Català tal i com ens és narrat al llibre Neus Català, memòria i lluita, respòn d’aquestes raons. “La Neus Català és filla de camperols dels Guiamets, un poble de la comarca del Priorat. En esclatar la guerra civil, organitza les JSUC del seu poble i entra a militar al PSUC per mirar de fer tot el possible per a defensar la República davant el cop d’estat feixista del 36. Enfermera de professió acabarà sent la cap sanitària d’una colònia de nens refugiats a Premià de Dalt, amb els que travessarà la frontera cap a l’exili en el mes de febrer del 39. Refugiada a França, un cop començada la 2ª guerra mundial, continuarà la lluita contra el feixisme amb l’organització d’un maquis, fent sobretot la feina d’enllaç. El 1943 és denunciada i detinguda per la Gestapo i reclosa primer a la presó de Limoges. Dos mesos més tard, serà deportada als camps d’extermini nazi, d’on sortirà en vida gràcies a la sort però sobretot en bona part pel manteniment de l’esperit de lluita i l’organització, solidaritat i cultura entre les companyes. Un cop alliberada va continuar implicada en la lluita clandestina contra el franquisme, introduïnt propaganda pel partit comunista des de l’exterior i militarà a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de Dones de Catalunya, organitzant activitats sobretot en foment de la pau i en defensa de la infància i els drets humans. Ha dedicat els darrers anys de la seva vida a la recuperació de la memòria històrica, especialment de les dones espanyoles que van participar a la Resistència francesa i que van patir la deportació nazi i ha estat sempre i continúa treballant com a representant espanyola del Comité Internacional de Ravensbrück, que té com a objectiu la preservació i conservació de la memòria d’aquell camp d’horror on ella va estar”. Haver fet un llibre a la Neus Català és sens dubte, intentar fer un homenatge a totes les dones que han lluitat a diferents nivells i de moltes maneres en defensa de la llibertat i la justícia. Crec que a gent com ella, que són tot un referent a seguir, el millor homenatge que els podem fer, és prendre exemple i actuar en conseqüència per mirar de fer front a la injustícia i la repressió que comporta el maleït model capitalista actual. Per aquesta raó, per a mi ha estat tot un referent fer aquest llibre en l’entorn d’Esplugues i molt a prop d’un col.lectiu de persones que treballen intensament per a mantenir la vida cultural i festiva del poble i que alhora s’oposen a tots aquells projectes que afecten d’una manera negativa el seu futur a costa de l’especulació i la prepotència, com és ara el PLA CAUFEC, avui nomenat PORTA BARCELONA. Crec que aquestes persones són les que verdaderament segueixen cercant aquells ideals pels quals la Neus Català ha treballat sempre i pels quals quasi perd la vida. Veure com hi ha gent que fa tot el possible per a millorar la societat i el mòn on vivim, dóna forces per a trobar sentit a la feina de recuperació de la memòria democràtica i a tirar endavant llibres com Neus Català, memòria i lluita que creïem pot esdevenir una obra d’interès per a tots els públics.
Elisenda Belenguer
Llicenciada en història i autora del llibre Neus Català, Memòria i lluita, editat per la Fundació Pere Ardiaca.
